Cursa de la Mercè 2014
Eufòria! Començo a escriure el post tornant cap a casa després d’haver acabat la cursa. Pensava fer entre 1:06 i 1:08, i més, després de la sortida, absolutament digna de cursa popular, gent per davant i per darrere que no t’acaben de permetre agafar cap ritme. De fet, en el primer quilòmetre i mig, he calculat que duia un ritme per fer 1:10 o més. I, diguem-ne, ja m’hi he conformat. He pensat “gaudeix de la cursa, que has vingut a això, i oblida-te’n del temps, que per alguna cosa ets el runner més lent de la ciutat”. I he gaudit la cursa. Molt. I resulta que, a falta dels temps oficials, que encara no he vist, segons el meu crono he fet 1:04:58. Ni en somnis!
Tenen la seva gràcia, les curses populars. Saps que allà al davant, a anys llum, hi ha el cap de cursa que corre el doble que tu. Per a aquests de davant, la paraula és, realment, “cursa”. Al darrere, una pila de gent de totes les edats i de tots els sexes haguts i per haver, es disputen un trosset d’asfalt que els permeti fer la gambada següent. No hi ha cops de colze: l’ésser humà és molt més educat del que sembla a primer cop d’ull. Per tots aquests de darrere, la paraula és “popular” (amb l’accepció real de la paraula, no la versió política del mot).
Primera constatació: la gent que corre acostuma a ser neta i polida, i surt dutxada de casa. Vaja, que corres enmig de grups de gent suada (veus samarretes molt molles a partir del quilòmetre quatre) i no se senten (o jo no he sentit) fortors de roquefort resclosit. També pot ser, és clar, que jo mateix tingui el nas tapat.
Segona constatació: les malles guanyen. Es veuen més pantalonets ben arrapats als glutis que no pas pantalons curts pengim-penjam com els que porto jo. En això, ja se sap, els homes som menys atrevits. Les malles guanyen entre les senyores (Puc fer un comentari masclista? Per gaudi dels nostres ulls) (Puc fer un comentari estètic? No tots els casos són per gaudi. Algú hauria de saber que uns pengim-penjam li quedarien millor). Detall d’humor: he arribat a veure una noia amb un tutú de ballet per damunt del pantaló: visca el bon humor!
Més coses: on punyetes hem de dur el dorsal? La majoria el portem davant, al pit o a la panxa. Altres, darrere, a l’esquena o, fins i tot, al cul. Segons el reglament de la cursa, “és obligatori córrer la cursa amb el dorsal col·locat a la samarreta de manera que sigui visible”, sense donar més pistes. Com a mínim a la d’El Corte Inglés, et diu que te’l posis davant. És clar que, tenint en compte la tendència a dur-lo davant, per què nassos en diem “dorsal”. Proposo a l’IEC que substitueixi aquesta paraula per una de més adequada, com ara “panxal”. Ah, jo portava el panxal 16684.
El runner més lent de la ciutat 